Si a un assassí no l’atrapen mai, es converteix en llegenda, com és el cas de Bible John —John Bíblia— que podria estar entre nosaltres vivint com un vellet respectable en qualsevol urbanització de les nostres costes o, més probablement, en qualsevol indret de Bilbao o de Glasgow. El malnom de John Bíblia li’l posà la policia, perquè, segons un dels testimonis, que diu que el va veure, recitava versos de la Bíblia. Com a assassí en sèrie que era, va matar tres dones: Jemima MacDonald, de 32 anys, Patricia Docker, de 25, i Helen Puttock, de 29. Les va assassinar en un període de tres mesos, entre els anys 1968 i 1969, a Glasgow, després de conéixer-les en el Barrowland Ballroom, una sala de ball. En arribar a la tercera víctima, va ser quan s’inicià una de les majors caceres a un home que es recorda de la policia a Escòcia. I, malgrat que hi van participar més de cent detectius, es van prendre declaracions a més de cinquanta mil testimonis i van ser entrevistats més de cinc mil sospitosos, no el van poder agafar mai. I, així, continua la llegenda i els seus misteris com ara: per què John Bíblia va desaparéixer de sobte sense respondre dels seus actes davant de la justícia? O, més difícil encara: per què assassinà tres dones joves que tenien la regla? On és John Bíblia?

ha buscat respostes a la història d’aquest salvatge assassí i l’ha convertit en personatge de ficció. Ha traslladat l’acció a Bilbao, on ha afegit més assassinats

Dolores Redondo, autora de la famosa Trilogía de Baztan, que va aconseguir més de tres milions de lectors, ha buscat respostes a la història d’aquest salvatge assassí i l’ha convertit en personatge de ficció. Ha traslladat l’acció a Bilbao, on ha afegit més assassinats en la seua novel·la Esperant el diluvi, que s’ha convertit en un dels thrillers més venuts de 2022, a l’estat espanyol. Redondo conta la història d’un John Bíblia que fuig de Noah Scott Sherrington, un policia escocés que, a principis dels anys vuitanta, va estar a punt d’atrapar-lo. Quan ja el tenia, li fallà el cor i no el pogué arrestar. Hauria pogut ser una mort sobtada, però se salvà de miracle. I, malgrat el seu lamentable estat de salut i contra els consells dels metges i el criteri dels seus superiors, continuà la persecució que el portà a Bilbao del 1983, on viurà el veritable diluvi que va patir la ciutat.

I a Bilbao, Redondo planteja el cas de manera diferent de com el va plantejar la criminologia, que, segons ella, ha evolucionat en les últimes dècades: «Les primeres hipòtesis de la policia eren que l’assassí matava les dones perquè elles no hi havien volgut tenir relacions sexuals i ho atribuïen a la menstruació. Això explica el poc coneixement de la naturalesa femenina de l’època». L’escriptora va recórrer a un psiquiatre per imaginar les motivacions de l’assassí i el trobà en les ja molt recurrents primeres aportacions de Freud que partien precisament de l’efecte d’un maltractament —concretament l’abús sexual— sobre el desenvolupament de l’individu. Així John Bíblia estava torturat per la infantesa i vinculava els crims a un maltractament de la seua infància. Sempre ho paguen els pares i, sobretot, les mares. És un tema persistent en les novel·les de Redondo. En la Trilogía Baztan, la mare del protagonista era l’origen de tots els traumes i, en Esperant el diluvi, són personatges femenins de la pròpia família que maltracten el futur assassí torturant-lo amb accions fastigoses, com ara fent-lo beure’s la seua menstruació.

un Bilbao que ja no existeix, on la ria era un port marítim amb vaixells mercants de moltes tones i ple de vagons de mercaderies. On el verd dels voltants era obscurit pel fum d’una indústria que embrutava la ciutat, però que li donava treball i vida

Bilbao i el seu diluvi són també «protagonistes» importants de la novel·la. Redondo descriu un ambient que li encanta. Ella mateixa es defineix com una «escriptora de tempesta» i ens n’ofereix una de ben real. Ens porta a una de les majors inundacions que segons conta l’autora li va marcar la vida, a ella i a tota la ciutat de Bilbao. I, a través de la novel·la, recorre un Bilbao que ja no existeix, on la ria era un port marítim amb vaixells mercants de moltes tones i ple de vagons de mercaderies. On el verd dels voltants era obscurit pel fum d’una indústria que embrutava la ciutat, però que li donava treball i vida: «un lloc brut ple de greix i que feia molta pudor». L’autora diu que «vaig voler portar John Bíblia cap ací perquè, aleshores, Bilbao era Glasgow, però millor. Plagada de bandes, d’edificis destruïts i de l’impacte de l’heroïna, però hi havia faena i diners». Un Bilbao que pateix una gran tempesta en una època plena d’ebullició política i social, on ETA i la kale borroca són també protagonistes.

A aquest ambient, porta el detectiu protagonista moribund que persegueix una llegenda, un mite. «En Noah es guia per la intuïció i pels pressentiments, una mica com Poirot o Sherlok Holmes, que fan deduccions que semblen màgia, però que són fruit de les interconnexions neuronals». El nom de Noah remet al Noé bíblic que, a la ciutat basca, compta amb un gran diluvi, i es planteja si ha tingut sentit la seua vida i com afrontar els dies que li queden. I coneix uns personatges que conviden a l’esperança i que acompanyen el protagonista en les seues peripècies. Així el valor de l’amistat i de l’amor són uns ingredients més que fan que la història es convertisca en un autèntic bestseller.